La IA ja no és a l'horitzó

En anunciar el 5 d’octubre les eleccions generals del 29 de novembre, Pedro Sánchez va dedicar a la intel·ligència artificial una sola frase, d’uns cinc segons, i la va situar a l’horitzó d’una època, al costat de l’emergència climàtica. Aquell mateix dia entrava en vigor una norma que obliga les empreses a explicar per escrit els algorismes que intervenen en les decisions sobre la feina de cada persona, i el decret de dissolució de les Corts, aprovat aquell matí i en vigor des de la seva publicació l’endemà, deixava caducar el projecte de llei espanyol de governança de la IA. La intel·ligència artificial ja no és a l’horitzó. És als contractes, a l’administració, a les llengües i a l’aigua d’alguns territoris. Falta saber si serà a la campanya.

Una frase a l’horitzó

Sánchez va comparèixer a la Moncloa dilluns al matí, tres dies després que el Congrés rebutgés amb els vots del PP, Vox i Junts dos decrets sobre el lloguer d’habitatge, i en plena mobilització pel desnonament a Madrid d’una dona de 87 anys. [1][2] Va informar que havia convocat un Consell de Ministres extraordinari per dissoldre les Corts i va fixar les eleccions per al diumenge 29 de novembre. [3]

La transcripció oficial, editada per la Secretaria d’Estat de Comunicació, volta les 1.200 paraules. La paraula vivienda hi apareix quatre vegades i desigualdad, tres. La intel·ligència artificial hi apareix una sola vegada, al tram final, quan la convocatòria ja està feta i el discurs es gira cap a allò que està en joc. [3]

«N’hi ha prou d’examinar l’horitzó per entendre que el món s’aboca a una època complexa, de transformació, de transició. Una època de molta tensió. D’emergència climàtica. De canvis socials, també tecnològics amb la intel·ligència artificial, molt disruptius. Una època, per tant, de grans perills, però també, si la sabem aprofitar, de grans oportunitats.» [3]

A l’enregistrament, la menció de la IA ocupa uns cinc segons, passats els set minuts i mig d’una intervenció que supera els nou. [4]

Qui hagi seguit el Debat sobre l’Estat de la Regió madrileny reconeixerà una altra frase. «Nosaltres hem transferit a aquests governs autonòmics més recursos que mai perquè construïssin habitatge i invertissin en sanitat, perquè construïssin habitatges. I ells han comprat àtics i privatitzat hospitals». [3] L’àtic va circular molt en aquell debat, i la sanitat és avui el principal terreny del desplegament algorísmic madrileny, com vam explicar al radar del 14 de setembre. [5] A la declaració, els hospitals hi apareixen com a objecte de privatització, no com a llocs on ja treballen els algorismes.

Amb què es compara la IA

La frase sobre la IA fa dues operacions. Primer la col·loca en una sèrie, al costat de l’emergència climàtica i els canvis socials, com a trets d’una època «de transformació, de transició». Després la converteix en balanç, «grans perills» i «grans oportunitats».

La parella amb el clima té història. El 21 de setembre, en presentar el Pla IA360, Sánchez va recordar que les Nacions Unides havien creat el seu panell d’especialistes sobre IA «emulant el Panell d’Experts de l’Emergència Climàtica, precisament perquè som molt conscients de la necessitat de crear uns estàndards mínims entre totes les nacions», i va anomenar la transició ecològica «l’altra gran transformació». [6] En el seu vocabulari, la IA i el clima són les dues grans transformacions del present, i el clima serveix de model per governar l’altra. El 5 d’octubre la parella es manté, però el govern desapareix. En aquesta frase la IA no apareix com una cosa que es governa. S’examina, com s’examina un cel.

Les setmanes prèvies havien acumulat tot un repertori. En aquell acte, Sánchez va evocar l’Edat Daurada nord-americana i William Vanderbilt, el magnat del ferrocarril a qui s’atribueix la frase «Al diable la gent. Jo només treballo per als meus accionistes», va sostenir que «Avui, com fa 150 anys, alguns magnats continuen defensant que la regulació és enemiga de la innovació» i va descriure la competició tecnològica com «no una cursa, sinó una estampida». [6] L’endemà, a les Nacions Unides, va recordar HAL, l’ordinador de la pel·lícula de Stanley Kubrick que un dia es nega a obeir, i va advertir que «un món digital sense regles no és un espai de joc, és una jungla sense llei». [7][8] L’1 d’octubre, al Fòrum La Toja, va rebutjar l’autoregulació amb una imatge rural. «Jo crec que és un error posar en mans de la guineu la cura del galliner», va dir, perquè això tracta «d’obligacions legals, d’escrutini públic, de control social, de supervisió governamental». [9]

La segona comparació del 5 d’octubre arriba abans, cap al minut quatre, i no anomena la IA. En repassar l’acció exterior del seu Govern, Sánchez el va descriure «denunciant genocides quan d’altres callaven» i «combatent els tirans, els tecnooligarques i també els especuladors que volen destruir el futur dels nostres fills i de les nostres filles per engrandir les seves butxaques». [3] El poder tecnològic entra en la família de la tirania política i de l’especulació financera, com quan al setembre va demanar que «els oligarques del present no caiguessin en el mateix error en què van incórrer els magnats del passat». [6]

Però el 5 d’octubre les dues comparacions no es toquen. La IA apareix sense ningú que la posseeixi, com a força d’època. Els qui la posseeixen apareixen sense IA, com a adversaris polítics. La fórmula que al setembre unia totes dues coses, la d’una IA «desregulada, opaca» i «en molt poques mans», no va arribar a la convocatòria. [6]

Experiència i expectativa

Fa poc més de dues setmanes, el registre temporal també era un altre. En la presentació del Pla IA360, Sánchez va advertir que «aquest repte de la intel·ligència artificial ja no és per d’aquí a cinc o deu o 50 anys. És d’ara mateix, de ja», i que «dona la sensació que arribem una mica tard». [6] El 5 d’octubre, la IA va tornar a l’horitzó.

L’historiador alemany Reinhart Koselleck va proposar llegir el temps històric en la tensió entre allò viscut i allò esperat. Va escriure que «en la determinació de la diferència entre el passat i el futur o, dit antropològicament, entre experiència i expectativa es pot concebre alguna cosa així com el “temps històric”». [10] Les seves categories, espai d’experiència i horitzó d’expectativa, descriuen bé el desplaçament. Una declaració electoral és una peça d’expectativa, perquè demana un vot sobre el futur. El que crida l’atenció és que la IA quedi sencera d’aquest costat quan el seu espai d’experiència ja és ple.

Aquest espai té dates i xifres. El mateix 5 d’octubre va entrar en vigor el Reial decret 723/2026, que obliga a informar cada persona treballadora dels sistemes algorísmics o automatitzats que intervenen en decisions sobre jornada, tasques, salari, promoció, lloc de treball o extinció del contracte, incloses les seves pautes, criteris i regles de funcionament. [11][12] Segons l’INE, el 37,9 % de les persones de 16 a 74 anys havia utilitzat alguna eina d’IA generativa en els tres mesos anteriors a l’enquesta del 2025, i el 21,1 % de les empreses de deu o més persones empleades feia servir IA a començament d’aquell any. [13][14] A Madrid, l’administració regional ja comptava al febrer 220 casos d’ús, 96 dels quals implantats. [5]

Altres maneres d’orientar el temps ajuden a veure allò que l’horitzó deixa fora. La sociòloga i historiadora boliviana Silvia Rivera Cusicanqui, professora emèrita de la Universitat Major de San Andrés i integrant històrica del Taller de Historia Oral Andina, recull l’aforisme aimara Qhipnayr uñtasis sarnaqapxañani per anomenar l’aquí-ara d’una societat que camina «carregant el futur a l’esquena» i «mirant el passat amb els ulls». [15] El científic cognitiu Rafael E. Núñez i la lingüista Eve Sweetser van documentar aquesta orientació en la llengua i en els gestos de les persones que parlen aimara, que situen el passat al davant i el futur al darrere. [16]

Des d’aquí, examinar l’horitzó és mirar allò que ja ha passat. I davant dels ulls hi ha molta cosa. Hi ha el decret del 5 d’octubre, les xifres de l’INE, els algorismes sanitaris madrilenys i els projectes de centres de dades. El futur va a l’esquena, i per això importa saber qui el carrega.

Allò que cau amb la dissolució

Hi ha una frase del setembre que ara es llegeix d’una altra manera. Sánchez va explicar que Espanya havia acollit la primera reunió del panell de l’ONU sobre IA a les Corts perquè el Parlament, «on es legisla», és «el lloc on hem de fer aquesta intersecció, aquesta trobada entre la ciència, la tecnologia i per descomptat, també la regulació». [6] Aquella reunió es va celebrar a l’abril al Congrés dels Diputats. [17] Menys de sis mesos després, la dissolució d’aquestes Corts deixa caure la llei que havia de fer aquesta trobada.

La dissolució és efectiva des del 6 d’octubre, quan el BOE va publicar el reial decret aprovat el dia abans. [18] I l’article 207 del Reglament del Congrés no deixa marge. «Dissolt el Congrés o expirat el seu mandat, quedaran caducats tots els assumptes pendents d’examen i resolució per la Cambra, excepte aquells dels quals constitucionalment hagi de conèixer la seva Diputació Permanent». [19] Entre aquests assumptes hi havia el Projecte de llei orgànica per al bon ús i la governança de la intel·ligència artificial, presentat al maig i encara en fase d’esmenes. [20][21] El seu objecte era, en compliment del Reglament europeu, «l’establiment de la governança i la regulació del règim sancionador aplicable a Espanya als sistemes d’IA». [22] Designava autoritats de vigilància, obria una finestreta única de reclamacions i creava un inventari dels sistemes d’IA utilitzats en procediments administratius del sector públic estatal, no només dels d’alt risc. [22][23]

El projecte tipificava, a més, com a infracció no marcar els continguts sintètics d’àudio, imatge, vídeo o text generats per sistemes d’IA, una obligació que prové de l’article 50 del Reglament europeu. [22] La campanya cap al 29 de novembre se celebrarà sense el règim sancionador espanyol que el projecte preveia per a aquesta obligació. L’obligació europea no desapareix, perquè el Reglament és directament aplicable. Allò que decau és el règim espanyol de governança i sancions que n’havia d’acompanyar l’aplicació, i que no arribarà abans de la pròxima legislatura. [24] Caduquen també la reforma del dret a l’honor que havia de regular les imatges creades amb IA sense autorització, la llei del registre estatal de mitjans de comunicació i la de protecció de les persones menors d’edat en entorns digitals. [21][25][26] En el Pla IA360 no hem localitzat cap mesura específica sobre eleccions o desinformació, i la convocatòria als agents socials que Sánchez va anunciar per a aquest mes s’hauria de fer ara en plena precampanya. [27][28]

Altres peces segueixen el seu curs perquè no depenen de les Corts. El projecte de reial decret sobre centres de dades exigeix que qui operi la instal·lació estigui establert a la Unió Europea, que les dades romanguin en territori comunitari, que la instal·lació assoleixi la màxima categoria europea d’eficiència energètica i hídrica i que almenys el 80 % de l’electricitat consumida cada hora sigui renovable. El Govern preveu aprovar-lo aquest mes. [29][30] I el termini europeu de candidatures a les gigafactories d’IA, al qual concorre Móra la Nova amb 719 milions compromesos pel Govern espanyol, continua obert fins al 12 de novembre. [31] La capa material de la IA avança per decret i per calendari europeu. La capa dels drets, la que havia de dir qui supervisa, qui sanciona i quina IA fa servir l’Estat, espera que la pròxima legislatura decideixi si la recupera.

Què proposen els partits

A l’espera dels programes per al 29 de novembre, el rastre de la legislatura, els programes anteriors i allò que cada força ha dit i votat permeten dibuixar un mapa desigual.

El PSOE arriba amb l’agenda del Govern. El Pla IA360 suma un bo de 600 milions d’euros perquè pimes i persones autònomes adoptin solucions d’empreses tecnològiques europees, un Institut de Seguretat de la Intel·ligència Artificial a l’AESIA per avaluar els models més avançats i un contracte social amb empreses i sindicats. [27][28] El Govern impulsa, a més, ALIA, la família pública de models d’IA en castellà i llengües cooficials. [32] El 2023, el seu programa proposava una Agència Internacional de Regulació de la Intel·ligència Artificial amb seu a Espanya, i el 2024 va portar al Congrés una iniciativa per «impulsar un repartiment just dels beneficis obtinguts gràcies a l’augment de la productivitat dels treballadors que fan servir eines d’Intel·ligència Artificial». [33][34]

El PP pensa la IA sobretot com a eficiència i distingeix entre la que fa servir l’Estat i la que desenvolupen les empreses. Per a la primera demana control. Al maig va registrar una proposició no de llei per automatitzar més tasques a l’Administració i obtenir del Govern «una auditoria completa del grau real d’implantació de sistemes d’intel·ligència artificial en el conjunt de les administracions públiques». [35] El 2025 va reclamar auditories externes d’ALIA per por que s’utilitzés per al «control ideològic», i el 2023 ja demanava «accés al codi font per garantir que no produeix resultats discriminatoris». [36][33] Per a la segona demana marge. La seva ponència política del 2025 sosté que «no podem entorpir-lo amb regulacions excessives», tot i que admet que la revolució tecnològica «també deixarà perdedors». [37] On governa, legisla. El Govern d’Isabel Díaz Ayuso ha portat a l’Assemblea el seu projecte de Llei d’administració digital i intel·ligència artificial, al qual no afecta la dissolució, el Parlament de Galícia va aprovar el 2025 la llei d’IA de la Xunta i el Govern aragonès de Jorge Azcón ha activat un mecanisme per agilitar els tràmits i reduir la càrrega fiscal de tretze projectes de centres de dades. [5][38][39]

Vox no anomena la IA en el seu programa del 2023, de 178 pàgines, però té una doctrina sobre les dades. [40] Vol que els gegants tecnològics «cotitzin també per les dades digitals que cullen a Espanya», sosté que les plataformes amb seu a l’estranger «ens estan expropiant digitalment» i proposa «una passarel·la de dades de peatge obligatori per a les grans tecnològiques estrangeres». [41] Quan parla d’IA ho fa en clau de sobirania i eficiència. En una esmena a la Comissió de Defensa va demanar que el seu desenvolupament «respongui als interessos estratègics d’Espanya», amb supervisió ajustada al Reglament europeu, i al Parlament andalús la seva diputada María Eiberle ho va resumir fa un mes amb una frase, «No volem una IA de titulars. Volem una IA de resultats». [42][43] Desconfia, en canvi, dels organismes de supervisió. El 2024 es va abstenir davant d’una iniciativa del PP sobre avaluació de sistemes d’IA perquè «existeix un risc real que aquest organisme sigui utilitzat amb finalitats partidistes», i va votar en contra de la iniciativa socialista sobre la productivitat. [34] Al febrer, Santiago Abascal va rebutjar prohibir les xarxes socials a menors de 16 anys perquè, a parer seu, s’intenta «censurar» i «atacar la llibertat d’expressió». [44]

Sumar ha fet del treball la seva porta d’entrada. El Reial decret 723/2026 prové del Ministeri de Treball de Yolanda Díaz, que al març va proposar al Consell EPSCO auditories algorísmiques obligatòries, control sindical de la gestió algorísmica i que «les empreses d’IA han de tributar per dotar un fons d’adaptació als canvis que el desenvolupament tecnològic implica per al treball». [45][46] Ja el 2023 el seu programa proposava una «Agència pública d’auditoria de l’algorisme i la intel·ligència artificial» i utilitzar la tecnologia algorísmica «per a la limitació i el control efectiu del temps de treball». [33] El 2024 el seu grup va demanar reformar la llei electoral per castigar la difusió maliciosa d’imatges i veus generades amb IA. [47] El document polític de Movimiento Sumar del 2025 afegeix «intel·ligències artificials europees», «sobirania pública de les infraestructures digitals» i una economia digital «dins dels límits biofísics del planeta». [48] Movimiento Sumar, IU, Más Madrid i Comuns concorreran junts com a Frente Amplio i anunciaran el 17 d’octubre el full de ruta del projecte i qui encapçalarà la candidatura. [49][50]

Podemos, que de moment no forma part d’aquesta coalició, no ha presentat en aquesta legislatura una proposta estatal sobre IA que hàgim pogut localitzar, però el seu programa europeu del 2024 sí que desenvolupava el tema. Proposava un Centre Europeu de Control d’Algorismes, «empreses tecnològiques públiques i de caràcter exclusivament europeu» i que les empreses amb tecnologies avançades cotitzessin per «contribuir proporcionalment als llocs de treball humans eliminats». [51] La seva posició més visible és a l’Aragó. A la campanya autonòmica de febrer, Podemos-Alianza Verde va desplegar sobre l’Ebre una pancarta amb el lema «No als centres de dades» i la seva candidata, María Goikoetxea, va advertir que el consum d’aigua creixeria «tant com si es creés una província més a l’Aragó». [39] Ione Belarra ha proposat unes primàries obertes els dies 14 i 15 d’octubre. En tancar aquesta nota, Sumar les descartava, tot i que obria la porta a la incorporació de Podemos a la candidatura. [52][53]

Les llengües i els territoris

El mapa estatal es queda curt sense les forces territorials, decisives en aquesta legislatura, com es va veure en la votació dels decrets d’habitatge. En les fonts revisades no hem localitzat iniciatives pròpies sobre IA al Congrés d’ERC, Junts, PNB, EH Bildu, BNG, Coalición Canaria o UPN. La seva política de la IA es juga sobretot als parlaments autonòmics, i gairebé sempre comença per la llengua.

A Euskadi, el PNB vol que el país sigui «un referent internacional en l’àmbit de la Intel·ligència Artificial, sobretot lligada al sector de la Indústria», i el Govern basc finança Euskorpus per portar l’eusquera als models. [54][55] EH Bildu, que proposa una Agència de Dades Públiques Basques per al 2028, va qüestionar aquest projecte. El seu portaveu parlamentari, Pello Otxandiano, el va qualificar d’«estratègia clientelar que desplaça les nostres capacitats i el nostre talent per afavorir determinats actors sense la trajectòria adequada». [56][55]

A Galícia, la llei d’IA de la Xunta va tirar endavant el 2025 amb els vots del PP i el suport crític del PSdeG. El BNG es va abstenir. El seu portaveu, Daniel Castro, va resumir l’objecció en una frase, «Non entendemos o marco lingüístico que se lle quere dar a esta lei», i el PSdeG va retreure que la norma «renuncia a crear unha IA galega». [38]

A Catalunya, la IA va ser «un tema marginal» en les eleccions del 2024. ERC proposava una regulació ètica dels entorns digitals i de les dades públiques, i Junts, una IA sense biaixos i un registre públic d’algorismes. [57] Després, el Govern va aprovar una estratègia que mobilitzarà mil milions d’euros públics fins al 2030, i el Parlament ha debatut una moció dels Comuns sobre sobirania tecnològica que demana fer pública la informació dels contractes amb Palantir, la mateixa empresa que apareixia en el debat madrileny. [58][59][5]

Des d’aquí apareix una pregunta que el debat estatal amb prou feines formula. Abans de qui supervisa la IA hi ha en quines llengües existeix i qui decideix com entra cada llengua en els models. ALIA inclou el castellà i les llengües cooficials, però els conflictes d’Euskadi i Galícia mostren que aquesta entrada també es discuteix com una qüestió d’autogovern, de talent propi i de repartiment de recursos. [32][55][38]

Allò que el mapa no ensenya

Llegides juntes, aquestes posicions mostren quatre coses que la campanya pot tapar.

La primera és una convergència. El PP demana auditar la IA que fan servir les administracions i el projecte del Govern creava un inventari públic d’aquests sistemes. Totes dues iniciatives pretenen saber quina IA fa servir ja l’Estat, i totes dues caduquen amb la dissolució. Cada bloc tem, a més, un poder diferent. El Govern tem el de les companyies que concentren la tecnologia. El PP i Vox temen l’ús que el mateix Govern pugui fer de la IA i dels seus organismes de supervisió. Són sospites compatibles, i cap no es dissipa sense saber quins sistemes funcionen i qui els controla.

La segona és una absència. Pel que hem pogut revisar, només Sumar ha portat al Congrés una proposta específica sobre IA i eleccions. [47] L’antropòleg Néstor García Canclini, professor distingit del Departament d’Antropologia de la Universitat Autònoma Metropolitana-Iztapalapa (Mèxic), es va preguntar en Ciudadanos reemplazados por algoritmos quines alternatives li queden a la ciutadania quan les seves opinions i comportaments, capturats per algorismes, queden subordinats a corporacions globalitzades. [60] La campanya que comença es lliurarà en plataformes de recomanació i amb eines generatives a l’abast de qualsevol equip, sense la llei espanyola que havia de sancionar el contingut sintètic sense marcar.

La tercera és el territori. A l’Aragó, on els centres de dades ja van ser tema de campanya en les autonòmiques de febrer, el PP els accelera i Podemos els rebutja. El PSOE aragonès va dir aleshores que no estava «radicalment en contra», però va demanar explicacions, i el candidat de Chunta Aragonesista els va definir com «el nou transvasament». [39] El mateix Sánchez va admetre al setembre que els centres de dades plantegen el problema de «recursos tan importants i tan escassos com és l’aigua». [6] La investigadora Paola Ricaurte, professora titular del Tecnológico de Monterrey (Mèxic) i associada al Berkman Klein Center de la Universitat Harvard, ha llegit les epistemologies centrades en les dades com una expressió de la colonialitat del poder i ha defensat altres maneres de conèixer que respectin les poblacions i la seva diversitat cultural. [61] La pregunta aragonesa va en aquesta direcció. No es limita a on es guarden les dades. Pregunta per a què serveix l’aigua i qui ho decideix, una qüestió semblant a la que ens fèiem al radar del 9 de setembre a propòsit dels centres de dades de Sud-àfrica. [62]

La quarta és una paraula. Totes les forces parlen de sobirania, però cadascuna la diposita en un objecte diferent. Per al Govern són les dades que s’han de quedar en territori europeu. Per a Vox, les dades que les tecnològiques estrangeres «cullen» a Espanya. Per a Sumar, les infraestructures digitals públiques, i per a Podemos, empreses tecnològiques públiques europees. Per a EH Bildu és una agència de dades públiques basques, i per al BNG, el lloc del gallec en la llei. A l’Aragó és l’aigua. Cap no proposa renunciar a la IA. «No podem posar portes al camp», va dir Sánchez al setembre, i el PP demana no «entorpir» el seu avenç. [6][37] La disputa no és si hi haurà IA, sinó de qui serà, en quines llengües parlarà i amb quines regles.

Una campanya amb la IA al davant

A Madrid vam escriure que la IA ja havia entrat i que la política encara estava arribant. [5] La convocatòria del 5 d’octubre mostra una altra figura. La política anomena la IA, però l’envia a l’horitzó, mentre la dissolució deixa caure les normes que l’havien de governar en el present.

La campanya comença el 13 de novembre i acaba el 27. [18] Fins aleshores, les candidatures poden escurçar aquesta distància. Poden dir si recuperaran la llei de governança i l’inventari públic d’algorismes, què faran amb el contingut sintètic en campanya, si estendran més enllà del treball el dret a conèixer els criteris amb què un sistema automatitzat classifica una persona, en quines llengües parlaran els models públics i qui decidirà sobre l’aigua i l’energia que demana la infraestructura.

La intel·ligència artificial ja no és a l’horitzó. És al davant, com el passat en l’aforisme aimara, a la vista de qui la vulgui mirar. El que es decideix el 29 de novembre és qui carregarà amb el seu futur.

Traducció al català de l’original en castellà. Les cites en castellà s’han traduït per a aquesta versió, i les referències remeten als documents originals.

Referències

[1] EFE. El español Pedro Sánchez adelanta las elecciones legislativas al 29 de noviembre. Infobae, 5 d’octubre de 2026.
https://www.infobae.com/america/agencias/2026/10/05/el-espanol-pedro-sanchez-adelanta-las-elecciones-legislativas-al-29-de-noviembre/

[2] Pressdigital. El Congreso rechaza el decreto de medidas de vivienda con los votos de PP, Vox, Junts y UPN. 2 d’octubre de 2026.
https://www.pressdigital.es/articulo/economia/2026-10-02/6037517-congreso-rechaza-decreto-medidas-vivienda-votos-pp-vox-junts-upn

[3] La Moncloa. Pedro Sánchez anuncia la convocatoria de elecciones generales para el 29 de noviembre. Declaració institucional del president del Govern, transcripció editada per la Secretaria d’Estat de Comunicació, 5 d’octubre de 2026.
https://www.lamoncloa.gob.es/presidente/actividades/paginas/2026/051026-sanchez-convocatoria-elecciones.aspx

[4] Enregistrament de la declaració institucional del 5 d’octubre de 2026 i la seva transcripció automàtica amb marques de temps. Material de treball d’aquesta nota.

[5] AIthropology Lab. La IA ya ha entrado en Madrid. La política todavía está llegando. Radar, 14 de setembre de 2026.
https://aithropologylab.org/radar/2026-09-14-madrid-ia-politica/

[6] La Moncloa. Intervención del presidente del Gobierno en el acto «IA360. Plan para un despliegue responsable de la IA». Transcripció, 21 de setembre de 2026.
https://www.lamoncloa.gob.es/presidente/intervenciones/Paginas/2026/20260921-transcripcion-pg-acto-plan-ia.aspx

[7] La Moncloa. Speech by the President of the Government of Spain, Pedro Sánchez, at the High-Level Dialogue ‘Protecting Children’s Rights facing artificial intelligence’. Transcripció en anglès, 22 de setembre de 2026.
https://www.lamoncloa.gob.es/lang/en/presidente/intervenciones/Paginas/2026/20260922-children-rights-dialogue-speech.aspx

[8] La Moncloa. Pedro Sánchez: “Un mundo digital sin reglas no es un espacio de juego, es una jungla sin ley”. Nova York, 22 de setembre de 2026.
https://www.lamoncloa.gob.es/presidente/actividades/Paginas/2026/220926-sanchez-infancia-inteligencia-artifical.aspx

[9] La Moncloa. Intervención del presidente del Gobierno en la inauguración del Foro La Toja-Vínculo Atlántico. Transcripció, 1 d’octubre de 2026.
https://www.lamoncloa.gob.es/presidente/intervenciones/Paginas/2026/20261001-transcripcion-sanchez-foro-la-toja.aspx

[10] Koselleck, Reinhart. Futuro pasado. Para una semántica de los tiempos históricos. Traducció de Norberto Smilg. Paidós, Barcelona, 1993, p. 15.

[11] Boletín Oficial del Estado. Real Decreto 723/2026, de 9 de septiembre. BOE núm. 228, 15 de setembre de 2026 (BOE-A-2026-19200).
https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2026-19200

[12] Iberley. Nuevas obligaciones de información en los contratos laborales (RD 723/2026, de 9 de septiembre). Setembre de 2026.
https://www.iberley.es/noticias/nuevas-obligaciones-informacion-los-contratos-laborales-rd-723-2026-9-septiembre-36963

[13] Instituto Nacional de Estadística. Encuesta sobre Equipamiento y Uso de Tecnologías de la Información y Comunicación en los Hogares. Año 2025. 20 de novembre de 2025.
https://www.ine.es/dyngs/Prensa/es/TICH2025.htm

[14] Instituto Nacional de Estadística. Encuesta sobre el uso de TIC y del comercio electrónico en las empresas. Año 2024 - Primer trimestre 2025.
https://www.ine.es/dyngs/Prensa/ETICCE20241T2025.pdf

[15] Sierra Ruiz, Paloma. El pensamiento de Silvia Rivera Cusicanqui. Propuestas andinas para transformar el mundo conociéndolo. Valenciana, vol. 17, núm. 33, 2024, pp. 193-222. Cita Silvia Rivera Cusicanqui, Sociología de la imagen, Tinta Limón, 2015, p. 211.
https://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S2007-25382024000100193

[16] Núñez, Rafael E. i Eve Sweetser. With the Future Behind Them: Convergent Evidence From Aymara Language and Gesture in the Crosslinguistic Comparison of Spatial Construals of Time. Cognitive Science, 30(3), 401-450, 2006.
https://doi.org/10.1207/s15516709cog0000_62

[17] La Moncloa. Pedro Sánchez reclama una inteligencia artificial “responsable, humanista” y “gobernada con reglas comunes para todos”. 22 d’abril de 2026.
https://www.lamoncloa.gob.es/presidente/actividades/Paginas/2026/220426-sanchez-panel-ia-naciones-unidas.aspx

[18] Boletín Oficial del Estado. Real Decreto 806/2026, de 5 de octubre, de disolución del Congreso de los Diputados y del Senado y de convocatoria de elecciones. BOE núm. 248, 6 d’octubre de 2026.
https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2026-20742

[19] Congreso de los Diputados. Reglamento del Congreso de los Diputados. Títol XIII, article 207.
https://www.congreso.es/es/cem/tit13

[20] Congreso de los Diputados. Proyecto de Ley Orgánica para el buen uso y la gobernanza de la inteligencia artificial (121/000096). Fitxa de tramitació, XV legislatura.
https://www.congreso.es/es/proyectos-de-ley?p_p_id=iniciativas&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_iniciativas_mode=mostrarDetalle&_iniciativas_legislatura=XV&_iniciativas_id=121%2F000096

[21] Demócrata. Los daños colaterales del adelanto electoral: leyes sanitarias, Justicia, propuestas que vuelven a decaer y sectores que esperaban nuevas normativas. 6 d’octubre de 2026.
https://www.democrata.es/politicas/leyes-decaen-congreso-elecciones-29-noviembre/

[22] Boletín Oficial de las Cortes Generales. Proyecto de Ley Orgánica para el buen uso y la gobernanza de la inteligencia artificial. Congreso de los Diputados, sèrie A, núm. 97-1, 12 de juny de 2026.
https://www.congreso.es/public_oficiales/L15/CONG/BOCG/A/BOCG-15-A-97-1.PDF

[23] Ministerio para la Transformación Digital y de la Función Pública. El Gobierno aprueba el proyecto de ley que garantizará una supervisión humana y un uso confiable de la IA. 26 de maig de 2026.
https://digital.gob.es/comunicacion/notas-prensa/mtdfp/2026/05/el-gobierno-aprueba-el-proyecto-de-ley-que-garantizara-una-super

[24] Unión Europea. Reglamento (UE) 2024/1689 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 13 de junio de 2024, por el que se establecen normas armonizadas en materia de inteligencia artificial. Article 50.
https://eur-lex.europa.eu/eli/reg/2024/1689/spa

[25] Europa Press. La ley que regula los ‘deepfakes’ con IA y la del registro estatal de medios decaen por el adelanto electoral. 5 d’octubre de 2026.
https://www.europapress.es/sociedad/noticia-ley-regula-deepfakes-ia-registro-estatal-medios-decaen-adelanto-electoral-20261005125429.html

[26] Servimedia. El adelanto electoral deja en el aire la Ley de protección de menores en entornos digitales en materia de Juventud e Infancia. 5 d’octubre de 2026.
https://www.servimedia.es/noticias/adelanto-electoral-deja-aire-ley-proteccion-menores-entornos-digitales-materia-juventud-e-infancia/1413390388

[27] Presidencia del Gobierno. Plan IA360. Setembre de 2026.
https://www.lamoncloa.gob.es/presidente/actividades/Documents/2026/20260920%20Plan%20IA360.pdf

[28] La Moncloa. Pedro Sánchez anuncia el Plan IA360 y promueve un acuerdo de país para el despliegue responsable, humanista y seguro de la inteligencia artificial. 21 de setembre de 2026.
https://www.lamoncloa.gob.es/presidente/actividades/paginas/2026/210926-sanchez-plan-ia.aspx

[29] Ministerio para la Transformación Digital y de la Función Pública. El Gobierno plantea impulsar los centros de datos sostenibles, eficientes y soberanos. Agost de 2026.
https://digital.gob.es/comunicacion/notas-prensa/mtdfp/2026/08/el-gobierno-plantea-impulsar-los-centros-de-datos-sostenibles--e

[30] Energías Renovables. El Gobierno prevé aprobar este mes el nuevo real decreto para regular los centros de datos en España. 5 d’octubre de 2026.
https://www.energias-renovables.com/panorama/el-gobierno-prev--aprobar-este-mes-20261005

[31] Diari de Tarragona. Bruselas abre la convocatoria para la gigafactoría de IA de Móra la Nova. 30 de juliol de 2026.
https://www.diaridetarragona.com/economia/267167/bruselas-abre-convocatoria-gigafactoria-ia-mora-nova.html

[32] Agencia Española de Supervisión de la Inteligencia Artificial. Published the first models of ALIA, the family of models of AI in Spanish and co-official languages.
https://aesia.digital.gob.es/en/presentalia

[33] Xataka. Inteligencia artificial y economía digital: qué proponen los partidos en sus programas para las elecciones 2023. 18 de juliol de 2023.
https://www.xataka.com/robotica-e-ia/inteligencia-artificial-economia-digital-que-proponen-partidos-sus-programas-para-elecciones-2023

[34] Grupo Parlamentario VOX. VOX denuncia que se hable de inteligencia artificial cuando hay municipios a los que no llega internet. 13 de desembre de 2024.
https://www.voxespana.es/grupo_parlamentario/actividad-parlamentaria/vox-denuncia-que-se-hable-de-inteligencia-artificial-cuando-hay-municipios-a-los-que-no-llega-internet-20241213

[35] Europa Press. El PP plantea que se use la inteligencia artificial para automatizar más tareas en la Administración pública. Infobae, 24 de maig de 2026.
https://www.infobae.com/america/agencias/2026/05/24/el-pp-plantea-que-se-use-la-inteligencia-artificial-para-automatizar-mas-tareas-en-la-administracion-publica/

[36] Europa Press. El PP teme que la IA impulsada por Sánchez se use para el “control ideológico” y exige auditorías para controlarla. Infobae, 22 de març de 2025.
https://www.infobae.com/espana/agencias/2025/03/22/el-pp-teme-que-la-ia-impulsada-por-sanchez-se-use-para-el-control-ideologico-y-exige-auditorias-para-controlarla/

[37] Partido Popular. Ponencia Política. XXI Congrés, juliol de 2025, pp. 37 i 39.
https://www.pp.es/storage/2025/07/2025-07-04-Ponencia-Politica.pdf

[38] Nós Diario. O Parlamento da Galiza aproba a lei da IA sen medidas para a lingua galega. 25 de març de 2025.
https://www.nosdiario.gal/articulo/politica/parlamento-aproba-lei-da-ia-medidas-galego/20250325200028219137.html

[39] Martínez, Samuel. ¿Hay agua en la piscina de los centros de datos que impulsa el PP en Aragón? Público, 4 de febrer de 2026.
https://www.publico.es/politica/hay-agua-piscina-centros-datos-impulsa-pp-aragon.html

[40] Martínez, Samuel. ¿Qué proponen los cuatro grandes partidos en materia de Inteligencia Artificial? Público, 17 de juliol de 2023.
https://www.publico.es/politica/proponen-cuatro-grandes-partidos-materia-inteligencia-artificial.html

[41] VOX. Programa electoral para las Elecciones Generales del 23J de 2023. Mesures 162 i 163.
https://www.voxespana.es/programa/programa-electoral-Vox

[42] Grupo Parlamentario VOX. Enmienda a la Proposición no de Ley relativa al impulso y buen uso de la Inteligencia Artificial en las políticas de Defensa (161/001477). 25 de febrer de 2025.
https://www.voxespana.es/wp-content/uploads/2025/02/250225_ENM-DEF-IA.pdf

[43] Huelva Hoy. VOX aboga por que la Inteligencia Artificial sirva para eliminar burocracia y hacer la Administración «más sencilla, rápida y cercana». 9 de setembre de 2026.
https://www.huelvahoy.com/articulo/andalucia/vox-aboga-que-inteligencia-artificial-sirva-eliminar-burocracia-hacer-administracion-mas-sencilla-rapida-cercana/20260909193953401130.html

[44] Lanza Digital. Abascal rechaza prohibir las redes a menores de 16 años: «Intentan censurar y atacar la libertad de expresión». 3 de febrer de 2026.
https://www.lanzadigital.com/nacional/abascal-rechaza-prohibir-las-redes-a-menores-de-16-anos-intentan-censurar-y-atacar-la-libertad-de-expresion/

[45] Bilbao Hiria. Las empresas ya deben explicar por escrito cómo deciden sus algoritmos. 5 d’octubre de 2026.
https://bilbaohiria.com/actualidad/real-decreto-723-2026-empresas-informacion-algoritmos-contrato

[46] La Moncloa. Yolanda Díaz plantea en Bruselas medidas para una transición justa ante los efectos de la inteligencia artificial en el mercado laboral. Ministerio de Trabajo y Economía Social, 9 de març de 2026.
https://www.lamoncloa.gob.es/serviciosdeprensa/notasprensa/trabajo14/paginas/2026/090326-diaz-inteligencia-laboral-trabajo.aspx

[47] Europa Press. Sumar presenta en Congreso una proposición sobre uso Inteligencia Artificial en elecciones. Infobae, 20 de maig de 2024.
https://www.infobae.com/espana/agencias/2024/05/20/sumar-presenta-en-congreso-una-proposicion-sobre-uso-inteligencia-artificial-en-elecciones/

[48] Movimiento Sumar. Documento Político. Asamblea 2025. Maig de 2025, pp. 25 i 37.
https://movimientosumar.es/transparencia/wp-content/uploads/sites/6/2025/05/Documento_Politico_Asamblea_Mov_Sumar_2025.pdf

[49] El Progreso. Los partidos de Sumar anuncian su candidatura para las elecciones bajo el proyecto Frente Amplio. 4 d’octubre de 2026.
https://www.elprogreso.es/articulo/espana/partidos-sumar-anuncian-candidatura-elecciones-proyecto-frente-amplio/202610041648272003167.html

[50] Canal Sur. El nuevo Sumar anunciará el 17 de octubre su cabeza de lista para las elecciones generales. 5 d’octubre de 2026.
https://www.canalsur.es/noticias/espana/nuevo-sumar-anunciara-17-octubre_1_1441152.html

[51] Paréntesis.Media. Podemos exige transparencia y protección de derechos en la IA para las elecciones europeas. 31 de maig de 2024.
https://www.parentesis.media/podemos-programa-electoral-elecciones-europeas-inteligencia-artificial/

[52] Europa Press. Podemos insta a Sumar a que recapacite y acepte que las primarias es el único camino para salir del “bucle”. Infobae, 6 d’octubre de 2026.
https://www.infobae.com/espana/agencias/2026/10/06/podemos-insta-a-sumar-a-que-recapacite-y-acepte-que-las-primarias-es-el-unico-camino-para-salir-del-bucle/

[53] Europa Press. Sumar abre la puerta a Podemos pero aleja su petición de primarias: “Mejor acordar que competir entre nosotros”. Infobae, 6 d’octubre de 2026.
https://www.infobae.com/espana/agencias/2026/10/06/sumar-abre-la-puerta-a-podemos-pero-aleja-su-peticion-de-primarias-mejor-acordar-que-competir-entre-nosotros/

[54] EAJ-PNV. EAJ-PNV apuesta por hacer de Euskadi un referente internacional en el ámbito de la Inteligencia Artificial Industrial. 25 de març de 2024.
https://www.eaj-pnv.eus/es/noticias/55521/eaj-pnv-apuesta-por-hacer-de-euskadi-un-referente-

[55] elDiario.es. EH Bildu desliza que el proyecto de inteligencia artificial para impulsar el euskera podría ser una “estrategia clientelar”. 20 de febrer de 2025.
https://www.eldiario.es/euskadi/eh-bildu-desliza-proyecto-inteligencia-artificial-impulsar-euskera-estrategia-clientelar_1_12070129.html

[56] Paréntesis.Media. EH Bildu propone la creación de una Agencia de Datos Públicos Vascos para 2028. 11 d’abril de 2024.
https://www.parentesis.media/bildu-propuestas-electorales-euskadi-intelgiencia-artificial-agencia-datos-publicos-vascos/

[57] Paréntesis.Media. Inteligencia Artificial en las propuestas electorales catalanas: Un tema marginal en el debate. 7 de maig de 2024.
https://www.parentesis.media/inteligencia-artificial-propuestas-electorales-catalunya/

[58] Crónica Global. Cataluña abraza la inteligencia artificial con mil millones de inversión pública hasta 2030. 10 de novembre de 2025.
https://cronicaglobal.elespanol.com/politica/20251110/cataluna-abraza-inteligencia-artificial-millones-inversion-publica/1003742706201_0.html

[59] Daviu, Oriol. Más infraestructuras, uso de IA por los Mossos y Palantir: los retos de la soberanía tecnológica de Catalunya. Público, 30 de juny de 2026.
https://www.publico.es/sociedad/infraestructuras-uso-ia-mossos-palantir-retos-soberania-tecnologica-catalunya.html

[60] García Canclini, Néstor. Ciudadanos reemplazados por algoritmos. Bielefeld University Press, 2020. Accés obert.
https://doi.org/10.14361/9783839448915

[61] Ricaurte, Paola. Data Epistemologies, The Coloniality of Power, and Resistance. Television & New Media, 20(4), 350-365, 2019.
https://doi.org/10.1177/1527476419831640

[62] AIthropology Lab. Cuando la IA necesita tierra. Radar, 9 de setembre de 2026.
https://aithropologylab.org/radar/2026-09-09/