La IA ja no està en l'horitzó

En anunciar el 5 d’octubre les eleccions generals del 29 de novembre, Pedro Sánchez va dedicar a la intel·ligència artificial una sola frase, d’uns cinc segons, i la va situar en l’horitzó d’una època, al costat de l’emergència climàtica. Eixe mateix dia entrava en vigor una norma que obliga les empreses a explicar per escrit els algoritmes que intervenen en les decisions sobre l’ocupació de cada persona, i el decret de dissolució de les Corts Generals, aprovat eixe matí i en vigor des de la seua publicació l’endemà, deixava caducar el projecte de llei espanyol de governança de la IA. La intel·ligència artificial ja no està en l’horitzó. Està en els contractes, en l’administració, en les llengües i en l’aigua d’alguns territoris. Falta saber si estarà en la campanya.

Una frase en l’horitzó

Sánchez va comparéixer en la Moncloa dilluns de matí, tres dies després que el Congrés rebutjara amb els vots de PP, Vox i Junts dos decrets sobre el lloguer d’habitatge, i en plena mobilització pel desnonament a Madrid d’una dona de 87 anys. [1][2] Va informar que havia convocat un Consell de Ministres extraordinari per a dissoldre les Corts Generals i va fixar les eleccions per al diumenge 29 de novembre. [3]

La transcripció oficial, editada per la Secretaria d’Estat de Comunicació, voreja les 1.200 paraules. La paraula vivienda hi apareix quatre vegades i desigualdad, tres. La intel·ligència artificial hi apareix una sola vegada, en el tram final, quan la convocatòria ja està feta i el discurs es gira cap a allò que està en joc. [3]

«Basta examinar l’horitzó per a entendre que el món s’aboca a una època complexa, de transformació, de transició. Una època de molta tensió. D’emergència climàtica. De canvis socials, també tecnològics amb la intel·ligència artificial, molt disruptius. Una època, per tant, de grans perills, però també, si sabem aprofitar-la, de grans oportunitats.» [3]

En l’enregistrament, la menció de la IA ocupa uns cinc segons, passats els set minuts i mig d’una intervenció que supera els nou. [4]

Qui seguira el Debat sobre l’Estat de la Regió madrileny reconeixerà una altra frase. «Nosaltres hem transferit a eixos governs autonòmics més recursos que mai perquè construïren habitatge i invertiren en sanitat, perquè construïren habitatges. I ells han comprat àtics i privatitzat hospitals». [3] L’àtic va circular molt en aquell debat, i la sanitat és hui el principal terreny del desplegament algorítmic madrileny, com vam contar en el radar del 14 de setembre. [5] En la declaració, els hospitals apareixen com a objecte de privatització, no com a llocs on ja treballen els algoritmes.

Amb què es compara la IA

La frase sobre la IA fa dues operacions. Primer la col·loca en una sèrie, al costat de l’emergència climàtica i els canvis socials, com a trets d’una època «de transformació, de transició». Després la convertix en balanç, «grans perills» i «grans oportunitats».

La parella amb el clima té història. El 21 de setembre, en presentar el Pla IA360, Sánchez va recordar que les Nacions Unides havien creat el seu grup de persones expertes sobre IA «emulant el Grup d’Experts de l’Emergència Climàtica, precisament perquè som molt conscients de la necessitat de crear uns estàndards mínims entre totes les nacions», i va anomenar la transició ecològica «l’altra gran transformació». [6] En el seu vocabulari, la IA i el clima són les dues grans transformacions del present, i el clima servix de model per a governar l’altra. El 5 d’octubre la parella es manté, però el govern desapareix. En eixa frase la IA no apareix com una cosa que es governa. S’examina, com s’examina un cel.

Les setmanes prèvies havien acumulat tot un repertori. En aquell acte, Sánchez va evocar l’Edat Daurada nord-americana i William Vanderbilt, el magnat del ferrocarril a qui s’atribuïx la frase «Al dimoni la gent. Jo només treballe per als meus accionistes», va sostindre que «Hui, com fa 150 anys, alguns magnats continuen defenent que la regulació és enemiga de la innovació» i va descriure la competició tecnològica com «no una carrera, sinó una estampida». [6] L’endemà, en les Nacions Unides, va recordar HAL, l’ordinador de la pel·lícula de Stanley Kubrick que un dia es nega a obeir, i va advertir que «un món digital sense regles no és un espai de joc, és una jungla sense llei». [7][8] L’1 d’octubre, en el Fòrum La Toja, va rebutjar l’autoregulació amb una imatge rural. «Jo crec que és un error posar en mans de la rabosa la cura del galliner», va dir, perquè açò va «d’obligacions legals, d’escrutini públic, de control social, de supervisió governamental». [9]

La segona comparació del 5 d’octubre arriba abans, cap al minut quatre, i no anomena la IA. En repassar l’acció exterior del seu Govern, Sánchez el va descriure «denunciant genocides quan altres callaven» i «combatent els tirans, els tecnooligarques i també els especuladors que volen destruir el futur dels nostres fills i les nostres filles per a engrandir les seues butxaques». [3] El poder tecnològic entra en la família de la tirania política i de l’especulació financera, com quan al setembre va demanar que «els oligarques del present no caigueren en el mateix error en què van incórrer els magnats del passat». [6]

Però el 5 d’octubre les dues comparacions no es toquen. La IA apareix sense ningú que la posseïsca, com a força d’època. Qui la posseïx apareix sense IA, en el bàndol polític contrari. La fórmula que al setembre unia totes dues coses, la d’una IA «desregulada, opaca» i «en molt poques mans», no va arribar a la convocatòria. [6]

Experiència i expectativa

Fa poc més de dues setmanes, el registre temporal també era un altre. En la presentació del Pla IA360, Sánchez va advertir que «este repte de la intel·ligència artificial ja no és per a d’ací a cinc o deu o 50 anys. És d’ara mateix, de ja», i que «fa la impressió que arribem un poc tard». [6] El 5 d’octubre, la IA va tornar a l’horitzó.

L’historiador alemany Reinhart Koselleck va proposar llegir el temps històric en la tensió entre allò viscut i allò esperat. Va escriure que «en la determinació de la diferència entre el passat i el futur o, dit antropològicament, entre experiència i expectativa es pot concebre alguna cosa així com el “temps històric”». [10] Les seues categories, espai d’experiència i horitzó d’expectativa, descriuen bé el desplaçament. Una declaració electoral és una peça d’expectativa, perquè demana un vot sobre el futur. El que crida l’atenció és que la IA quede sencera d’eixe costat quan el seu espai d’experiència ja està ple.

Eixe espai té dates i xifres. El mateix 5 d’octubre va entrar en vigor el Reial decret 723/2026, que obliga a informar cada persona treballadora dels sistemes algorítmics o automatitzats que intervenen en decisions sobre jornada, tasques, salari, promoció, lloc de treball o extinció del contracte, incloses les seues pautes, criteris i regles de funcionament. [11][12] Segons l’INE, el 37,9 % de les persones de 16 a 74 anys havia utilitzat alguna eina d’IA generativa en els tres mesos anteriors a l’enquesta de 2025, i el 21,1 % de les empreses de deu o més persones empleades usava IA a principis d’eixe any. [13][14] A Madrid, l’administració regional ja comptava al febrer 220 casos d’ús, 96 dels quals implantats. [5]

Altres maneres d’orientar el temps ajuden a vore allò que l’horitzó deixa fora. La sociòloga i historiadora boliviana Silvia Rivera Cusicanqui, professora emèrita de la Universidad Mayor de San Andrés i integrant històrica del Taller de Historia Oral Andina, recull l’aforisme aimara Qhipnayr uñtasis sarnaqapxañani per a anomenar l’ací-ara d’una societat que camina «carregant el futur a l’esquena» i «mirant el passat amb els ulls». [15] El científic cognitiu Rafael E. Núñez i la lingüista Eve Sweetser van documentar eixa orientació en la llengua i en els gestos de les persones que parlen aimara, que situen el passat davant i el futur darrere. [16]

Des d’eixa perspectiva, examinar l’horitzó és mirar allò que ja ha passat. I davant dels ulls hi ha molt. Hi són el decret del 5 d’octubre, les xifres de l’INE, els algoritmes sanitaris madrilenys i els projectes de centres de dades. El futur va a l’esquena, i per això importa saber qui el carrega.

El que cau amb la dissolució

Hi ha una frase de setembre que ara es llig d’una altra manera. Sánchez va explicar que Espanya havia acollit la primera reunió del grup de l’ONU sobre IA en les Corts Generals perquè el Parlament, «on es legisla», és «el lloc on hem de fer eixa intersecció, eixa trobada entre la ciència, la tecnologia i per descomptat, també la regulació». [6] Aquella reunió es va celebrar a l’abril en el Congrés dels Diputats. [17] Menys de sis mesos després, la dissolució d’eixes Corts deixa caure la llei que havia de fer eixa trobada.

La dissolució és efectiva des del 6 d’octubre, quan el BOE va publicar el reial decret aprovat la vespra. [18] I l’article 207 del Reglament del Congrés no deixa marge. «Dissolt el Congrés o expirat el seu mandat, quedaran caducats tots els assumptes pendents d’examen i resolució per la Cambra, excepte aquells dels quals constitucionalment haja de conéixer la seua Diputació Permanent». [19] Entre eixos assumptes hi havia el Projecte de llei orgànica per al bon ús i la governança de la intel·ligència artificial, presentat al maig i encara en fase d’esmenes. [20][21] El seu objecte era, en compliment del Reglament europeu, «l’establiment de la governança i la regulació del règim sancionador aplicable a Espanya als sistemes d’IA». [22] Designava autoritats de vigilància, obria una finestreta única de reclamacions i creava un inventari dels sistemes d’IA usats en procediments administratius del sector públic estatal, no sols dels d’alt risc. [22][23]

El projecte tipificava a més com a infracció no marcar els continguts sintètics d’àudio, imatge, vídeo o text generats per sistemes d’IA, una obligació que procedix de l’article 50 del Reglament europeu. [22] La campanya cap al 29 de novembre es desenvoluparà sense el règim sancionador espanyol que el projecte preveia per a eixa obligació. L’obligació europea no desapareix, perquè el Reglament és directament aplicable. El que decau és el règim espanyol de governança i sancions que havia d’acompanyar la seua aplicació, i que no arribarà abans de la pròxima legislatura. [24] Caduquen també la reforma del dret a l’honor que havia de regular les imatges creades amb IA sense autorització, la llei del registre estatal de mitjans de comunicació i la de protecció de les persones menors d’edat en entorns digitals. [21][25][26] En el Pla IA360 no hem localitzat cap mesura específica sobre eleccions o desinformació, i la convocatòria als agents socials que Sánchez va anunciar per a este mes s’hauria de fer ara en plena precampanya. [27][28]

Altres peces seguixen el seu curs perquè no depenen de les Corts Generals. El projecte de reial decret sobre centres de dades exigix que qui opere la instal·lació estiga establit en la Unió Europea, que les dades romanguen en territori comunitari, que la instal·lació assolisca la màxima categoria europea d’eficiència energètica i hídrica i que almenys el 80 % de l’electricitat consumida cada hora siga renovable. El Govern preveu aprovar-lo este mes. [29][30] I el termini europeu de candidatures a les gigafactories d’IA, al qual concorre Móra la Nova amb 719 milions compromesos pel Govern, seguix obert fins al 12 de novembre. [31] La capa material de la IA avança per decret i per calendari europeu. La capa dels drets, la que havia de dir qui supervisa, qui sanciona i quina IA usa l’Estat, està a l’espera que la pròxima legislatura decidisca si la recupera.

Què proposen els partits

A l’espera dels programes per al 29 de novembre, el rastre de la legislatura, els programes anteriors i allò que cada força ha dit i votat permitixen dibuixar un mapa desigual.

El PSOE arriba amb l’agenda del Govern. El Pla IA360 suma un bo de 600 milions d’euros perquè pimes i persones autònomes adopten solucions d’empreses tecnològiques europees, un Institut de Seguretat de la Intel·ligència Artificial en l’AESIA per a avaluar els models més avançats i un contracte social amb empreses i sindicats. [27][28] El Govern impulsa a més ALIA, la família pública de models d’IA en castellà i llengües cooficials. [32] En 2023, el seu programa proposava una Agència Internacional de Regulació de la Intel·ligència Artificial amb seu a Espanya, i en 2024 va portar al Congrés una iniciativa per a «impulsar un repartiment just dels beneficis obtinguts gràcies a l’augment de la productivitat dels treballadors que usen eines d’Intel·ligència Artificial». [33][34]

El PP pensa la IA sobretot com a eficiència i distingix entre la que usa l’Estat i la que desenvolupen les empreses. Per a la primera demana control. Al maig va registrar una proposició no de llei per a automatitzar més tasques en l’Administració i obtindre del Govern «una auditoria completa del grau real d’implantació de sistemes d’intel·ligència artificial en el conjunt de les administracions públiques». [35] En 2025 va reclamar auditories externes d’ALIA per temor al seu ús per al «control ideològic», i en 2023 ja demanava «accés al codi font per a garantir que no produïx resultats discriminatoris». [36][33] Per a la segona demana marge. La seua ponència política de 2025 sosté que «no podem entorpir-lo amb regulacions excessives», encara que admet que la revolució tecnològica «també deixarà perdedors». [37] On governa, legisla. El Govern d’Isabel Díaz Ayuso ha portat a l’Assemblea el seu projecte de Llei d’Administració Digital i Intel·ligència Artificial, al qual no afecta la dissolució, el Parlament de Galícia va aprovar en 2025 la llei d’IA de la Xunta i el Govern aragonés de Jorge Azcón ha activat un mecanisme per a agilitzar els tràmits i reduir la càrrega fiscal de tretze projectes de centres de dades. [5][38][39]

Vox no anomena la IA en el seu programa de 2023, de 178 pàgines, però té una doctrina sobre les dades. [40] Vol que els gegants tecnològics «cotitzen també per les dades digitals que cullen a Espanya», sosté que les plataformes amb seu a l’estranger «ens estan expropiant digitalment» i proposa «una passarel·la de dades de peatge obligatori per a les grans tecnològiques estrangeres». [41] Quan parla d’IA ho fa en clau de sobirania i eficiència. En una esmena en la Comissió de Defensa va demanar que el seu desenvolupament «responga als interessos estratègics d’Espanya», amb supervisió ajustada al Reglament europeu, i en el Parlament andalús la seua diputada María Eiberle ho va resumir fa un mes amb una frase, «No volem una IA de titulars. Volem una IA de resultats». [42][43] Desconfia, en canvi, dels organismes de supervisió. En 2024 es va abstindre davant d’una iniciativa del PP sobre avaluació de sistemes d’IA perquè «existix un risc real que este organisme siga utilitzat amb fins partidistes», i va votar en contra de la iniciativa socialista sobre la productivitat. [34] Al febrer, Santiago Abascal va rebutjar prohibir les xarxes socials a menors de 16 anys perquè, al seu parer, s’intenta «censurar» i «atacar la llibertat d’expressió». [44]

Sumar ha fet del treball la seua porta d’entrada. El Reial decret 723/2026 procedix del Ministeri de Treball de Yolanda Díaz, que al març va proposar en el Consell EPSCO auditories algorítmiques obligatòries, control sindical de la gestió algorítmica i que «les empreses d’IA han de tributar per a dotar un fons d’adaptació als canvis que el desenvolupament tecnològic implica per al treball». [45][46] Ja en 2023 el seu programa proposava una «Agència pública d’auditoria de l’algoritme i la intel·ligència artificial» i usar la tecnologia algorítmica «per a la limitació i el control efectiu del temps de treball». [33] En 2024 el seu grup va demanar reformar la llei electoral per a castigar la difusió maliciosa d’imatges i veus generades amb IA. [47] El document polític de Movimiento Sumar de 2025 afig «intel·ligències artificials europees», «sobirania pública de les infraestructures digitals» i una economia digital «dins dels límits biofísics del planeta». [48] Movimiento Sumar, IU, Más Madrid i Comuns concorreran junts com a Frente Amplio i anunciaran el 17 d’octubre el full de ruta del projecte i qui encapçalarà la candidatura. [49][50]

Podemos, que per ara no forma part d’eixa coalició, no ha presentat en esta legislatura una proposta estatal sobre IA que hàgem pogut localitzar, però el seu programa europeu de 2024 sí que desenvolupava el tema. Proposava un Centre Europeu de Control d’Algoritmes, «empreses tecnològiques públiques i de caràcter exclusivament europeu» i que les empreses amb tecnologies avançades cotitzaren per a «contribuir proporcionalment als llocs de treball humans eliminats». [51] La seua posició més visible està en l’Aragó. En la campanya autonòmica de febrer, Podemos-Alianza Verde va desplegar sobre l’Ebre una pancarta amb el lema «No als centres de dades» i la seua candidata, María Goikoetxea, va advertir que el consum d’aigua creixeria «tant com si es creara una província més en l’Aragó». [39] Ione Belarra ha proposat unes primàries obertes els dies 14 i 15 d’octubre. Al tancament d’esta nota, Sumar les descartava, encara que obria la porta perquè Podemos es sumara a la candidatura. [52][53]

Les llengües i els territoris

El mapa estatal es queda curt sense les forces territorials, decisives en esta legislatura, com es va vore en la votació dels decrets d’habitatge. En les fonts revisades no hem localitzat iniciatives pròpies sobre IA en el Congrés d’ERC, Junts, PNB, EH Bildu, BNG, Coalición Canaria o UPN. La seua política de la IA es juga sobretot en els parlaments autonòmics, i quasi sempre comença per la llengua.

A Euskadi, el PNB vol que el país siga «un referent internacional en l’àmbit de la Intel·ligència Artificial, sobretot lligada al sector de la Indústria», i el Govern basc finança Euskorpus per a portar l’èuscar als models. [54][55] EH Bildu, que proposa una Agència de Dades Públiques Basques per a 2028, va qüestionar eixe projecte. El seu portaveu parlamentari, Pello Otxandiano, el va qualificar d’«estratègia clientelar que desplaça les nostres capacitats i el nostre talent per a afavorir determinats actors sense la trajectòria adequada». [56][55]

A Galícia, la llei d’IA de la Xunta va eixir avant en 2025 amb els vots del PP i el suport crític del PSdeG. El BNG es va abstindre. El seu portaveu, Daniel Castro, va resumir l’objecció en una frase, «Non entendemos o marco lingüístico que se lle quere dar a esta lei», i el PSdeG va retraure que la norma «renuncia a crear unha IA galega». [38]

A Catalunya, la IA va ser «un tema marginal» en les eleccions de 2024. ERC proposava una regulació ètica dels entorns digitals i de les dades públiques, i Junts, una IA sense biaixos i un registre públic d’algoritmes. [57] Després, el Govern va aprovar una estratègia que mobilitzarà mil milions d’euros públics fins a 2030, i el Parlament ha debatut una moció dels Comuns sobre sobirania tecnològica que demana fer pública la informació dels contractes amb Palantir, la mateixa empresa que apareixia en el debat madrileny. [58][59][5]

Des d’ací apareix una pregunta que el debat estatal amb prou faenes formula. Abans de qui supervisa la IA està en quines llengües existix i qui decidix com entra cada llengua en els models. ALIA inclou el castellà i les llengües cooficials, però els conflictes d’Euskadi i Galícia mostren que eixa entrada també es discutix com una qüestió d’autogovern, de talent propi i de repartiment de recursos. [32][55][38]

El que el mapa no ensenya

Llegides juntes, estes posicions mostren quatre coses que la campanya pot tapar.

La primera és una convergència. El PP demana auditar la IA que usen les administracions i el projecte del Govern creava un inventari públic d’eixos sistemes. Totes dues iniciatives pretenen saber quina IA usa ja l’Estat, i totes dues caduquen amb la dissolució. Cada bloc tem, a més, un poder diferent. El Govern tem el de les companyies que concentren la tecnologia. PP i Vox temen l’ús que el mateix Govern puga fer de la IA i dels seus organismes de supervisió. Són sospites compatibles, i cap no s’esvaïx sense saber quins sistemes funcionen i qui els controla.

La segona és una absència. En el que hem pogut revisar, només Sumar ha portat al Congrés una proposta específica sobre IA i eleccions. [47] L’antropòleg Néstor García Canclini, professor distingit del Departamento de Antropología de la Universidad Autónoma Metropolitana-Iztapalapa (Mèxic), es va preguntar en Ciudadanos reemplazados por algoritmos quines alternatives li queden a la ciutadania quan les seues opinions i comportaments, capturats per algoritmes, queden subordinats a corporacions globalitzades. [60] La campanya que comença es disputarà en plataformes de recomanació i amb eines generatives a l’abast de qualsevol equip, sense la llei espanyola que havia de sancionar el contingut sintètic sense marcar.

La tercera és el territori. En l’Aragó, on els centres de dades ja van ser tema de campanya en les autonòmiques de febrer, el PP els accelera i Podemos els rebutja. El PSOE aragonés va dir aleshores que no estava «radicalment en contra», però va demanar explicacions, i el candidat de Chunta Aragonesista els va definir com «el nou transvasament». [39] El mateix Sánchez va admetre al setembre que els centres de dades plantegen el problema de «recursos tan importants i tan escassos com és l’aigua». [6] La investigadora Paola Ricaurte, professora titular del Tecnológico de Monterrey (Mèxic) i associada al Berkman Klein Center de la Universitat de Harvard, ha llegit les epistemologies centrades en les dades com una expressió de la colonialitat del poder i ha defensat altres maneres de conéixer que respecten les poblacions i la seua diversitat cultural. [61] La pregunta aragonesa va en eixa direcció. No es limita a on es guarden les dades. Pregunta per a què servix l’aigua i qui ho decidix, una qüestió semblant a la que ens fèiem en el radar del 9 de setembre a propòsit dels centres de dades de Sud-àfrica. [62]

La quarta és una paraula. Totes les forces parlen de sobirania, però cada una la diposita en un objecte diferent. Per al Govern són les dades que han de quedar-se en territori europeu. Per a Vox, les dades que les tecnològiques estrangeres «cullen» a Espanya. Per a Sumar, les infraestructures digitals públiques, i per a Podemos, empreses tecnològiques públiques europees. Per a EH Bildu és una agència de dades públiques basques, i per al BNG, el lloc del gallec en la llei. En l’Aragó és l’aigua. Cap no proposa renunciar a la IA. «No podem posar portes al camp», va dir Sánchez al setembre, i el PP demana no «entorpir» el seu avanç. [6][37] La disputa no és si hi haurà IA, sinó de qui serà, en quines llengües parlarà i amb quines regles.

Una campanya amb la IA davant

A Madrid vam escriure que la IA ja havia entrat i que la política encara estava arribant. [5] La convocatòria del 5 d’octubre mostra una altra figura. La política anomena la IA, però l’envia a l’horitzó, mentre la dissolució deixa caure les normes que havien de governar-la en el present.

La campanya comença el 13 de novembre i acaba el 27. [18] Fins aleshores, les candidatures poden escurçar eixa distància. Poden dir si recuperaran la llei de governança i l’inventari públic d’algoritmes, què faran amb el contingut sintètic en campanya, si estendran més enllà del treball el dret a conéixer els criteris amb què un sistema automatitzat classifica una persona, en quines llengües parlaran els models públics i qui decidirà sobre l’aigua i l’energia que demana la infraestructura.

La intel·ligència artificial ja no està en l’horitzó. Està davant, com el passat en l’aforisme aimara, a la vista de qui vullga mirar-la. El que es decidix el 29 de novembre és qui carregarà amb el seu futur.

Traducció al valencià de l’original en castellà. Les cites en castellà s’han traduït per a esta versió, i les referències remeten als documents originals.

Referències

[1] EFE. El español Pedro Sánchez adelanta las elecciones legislativas al 29 de noviembre. Infobae, 5 d’octubre de 2026.
https://www.infobae.com/america/agencias/2026/10/05/el-espanol-pedro-sanchez-adelanta-las-elecciones-legislativas-al-29-de-noviembre/

[2] Pressdigital. El Congreso rechaza el decreto de medidas de vivienda con los votos de PP, Vox, Junts y UPN. 2 d’octubre de 2026.
https://www.pressdigital.es/articulo/economia/2026-10-02/6037517-congreso-rechaza-decreto-medidas-vivienda-votos-pp-vox-junts-upn

[3] La Moncloa. Pedro Sánchez anuncia la convocatoria de elecciones generales para el 29 de noviembre. Declaració institucional del president del Govern, transcripció editada per la Secretaria d’Estat de Comunicació, 5 d’octubre de 2026.
https://www.lamoncloa.gob.es/presidente/actividades/paginas/2026/051026-sanchez-convocatoria-elecciones.aspx

[4] Enregistrament de la declaració institucional del 5 d’octubre de 2026 i la seua transcripció automàtica amb marques de temps. Material de treball d’esta nota.

[5] AIthropology Lab. La IA ya ha entrado en Madrid. La política todavía está llegando. Radar, 14 de setembre de 2026.
https://aithropologylab.org/radar/2026-09-14-madrid-ia-politica/

[6] La Moncloa. Intervención del presidente del Gobierno en el acto «IA360. Plan para un despliegue responsable de la IA». Transcripció, 21 de setembre de 2026.
https://www.lamoncloa.gob.es/presidente/intervenciones/Paginas/2026/20260921-transcripcion-pg-acto-plan-ia.aspx

[7] La Moncloa. Speech by the President of the Government of Spain, Pedro Sánchez, at the High-Level Dialogue ‘Protecting Children’s Rights facing artificial intelligence’. Transcripció en anglés, 22 de setembre de 2026.
https://www.lamoncloa.gob.es/lang/en/presidente/intervenciones/Paginas/2026/20260922-children-rights-dialogue-speech.aspx

[8] La Moncloa. Pedro Sánchez: “Un mundo digital sin reglas no es un espacio de juego, es una jungla sin ley”. Nova York, 22 de setembre de 2026.
https://www.lamoncloa.gob.es/presidente/actividades/Paginas/2026/220926-sanchez-infancia-inteligencia-artifical.aspx

[9] La Moncloa. Intervención del presidente del Gobierno en la inauguración del Foro La Toja-Vínculo Atlántico. Transcripció, 1 d’octubre de 2026.
https://www.lamoncloa.gob.es/presidente/intervenciones/Paginas/2026/20261001-transcripcion-sanchez-foro-la-toja.aspx

[10] Koselleck, Reinhart. Futuro pasado. Para una semántica de los tiempos históricos. Traducció de Norberto Smilg. Paidós, Barcelona, 1993, p. 15.

[11] Boletín Oficial del Estado. Real Decreto 723/2026, de 9 de septiembre. BOE núm. 228, 15 de setembre de 2026 (BOE-A-2026-19200).
https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2026-19200

[12] Iberley. Nuevas obligaciones de información en los contratos laborales (RD 723/2026, de 9 de septiembre). Setembre de 2026.
https://www.iberley.es/noticias/nuevas-obligaciones-informacion-los-contratos-laborales-rd-723-2026-9-septiembre-36963

[13] Instituto Nacional de Estadística. Encuesta sobre Equipamiento y Uso de Tecnologías de la Información y Comunicación en los Hogares. Año 2025. 20 de novembre de 2025.
https://www.ine.es/dyngs/Prensa/es/TICH2025.htm

[14] Instituto Nacional de Estadística. Encuesta sobre el uso de TIC y del comercio electrónico en las empresas. Año 2024 - Primer trimestre 2025.
https://www.ine.es/dyngs/Prensa/ETICCE20241T2025.pdf

[15] Sierra Ruiz, Paloma. El pensamiento de Silvia Rivera Cusicanqui. Propuestas andinas para transformar el mundo conociéndolo. Valenciana, vol. 17, núm. 33, 2024, pp. 193-222. Cita Silvia Rivera Cusicanqui, Sociología de la imagen, Tinta Limón, 2015, p. 211.
https://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S2007-25382024000100193

[16] Núñez, Rafael E. i Eve Sweetser. With the Future Behind Them: Convergent Evidence From Aymara Language and Gesture in the Crosslinguistic Comparison of Spatial Construals of Time. Cognitive Science, 30(3), 401-450, 2006.
https://doi.org/10.1207/s15516709cog0000_62

[17] La Moncloa. Pedro Sánchez reclama una inteligencia artificial “responsable, humanista” y “gobernada con reglas comunes para todos”. 22 d’abril de 2026.
https://www.lamoncloa.gob.es/presidente/actividades/Paginas/2026/220426-sanchez-panel-ia-naciones-unidas.aspx

[18] Boletín Oficial del Estado. Real Decreto 806/2026, de 5 de octubre, de disolución del Congreso de los Diputados y del Senado y de convocatoria de elecciones. BOE núm. 248, 6 d’octubre de 2026.
https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2026-20742

[19] Congreso de los Diputados. Reglamento del Congreso de los Diputados. Títol XIII, article 207.
https://www.congreso.es/es/cem/tit13

[20] Congreso de los Diputados. Proyecto de Ley Orgánica para el buen uso y la gobernanza de la inteligencia artificial (121/000096). Fitxa de tramitació, XV legislatura.
https://www.congreso.es/es/proyectos-de-ley?p_p_id=iniciativas&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_iniciativas_mode=mostrarDetalle&_iniciativas_legislatura=XV&_iniciativas_id=121%2F000096

[21] Demócrata. Los daños colaterales del adelanto electoral: leyes sanitarias, Justicia, propuestas que vuelven a decaer y sectores que esperaban nuevas normativas. 6 d’octubre de 2026.
https://www.democrata.es/politicas/leyes-decaen-congreso-elecciones-29-noviembre/

[22] Boletín Oficial de las Cortes Generales. Proyecto de Ley Orgánica para el buen uso y la gobernanza de la inteligencia artificial. Congreso de los Diputados, sèrie A, núm. 97-1, 12 de juny de 2026.
https://www.congreso.es/public_oficiales/L15/CONG/BOCG/A/BOCG-15-A-97-1.PDF

[23] Ministerio para la Transformación Digital y de la Función Pública. El Gobierno aprueba el proyecto de ley que garantizará una supervisión humana y un uso confiable de la IA. 26 de maig de 2026.
https://digital.gob.es/comunicacion/notas-prensa/mtdfp/2026/05/el-gobierno-aprueba-el-proyecto-de-ley-que-garantizara-una-super

[24] Unión Europea. Reglamento (UE) 2024/1689 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 13 de junio de 2024, por el que se establecen normas armonizadas en materia de inteligencia artificial. Article 50.
https://eur-lex.europa.eu/eli/reg/2024/1689/spa

[25] Europa Press. La ley que regula los ‘deepfakes’ con IA y la del registro estatal de medios decaen por el adelanto electoral. 5 d’octubre de 2026.
https://www.europapress.es/sociedad/noticia-ley-regula-deepfakes-ia-registro-estatal-medios-decaen-adelanto-electoral-20261005125429.html

[26] Servimedia. El adelanto electoral deja en el aire la Ley de protección de menores en entornos digitales en materia de Juventud e Infancia. 5 d’octubre de 2026.
https://www.servimedia.es/noticias/adelanto-electoral-deja-aire-ley-proteccion-menores-entornos-digitales-materia-juventud-e-infancia/1413390388

[27] Presidencia del Gobierno. Plan IA360. Setembre de 2026.
https://www.lamoncloa.gob.es/presidente/actividades/Documents/2026/20260920%20Plan%20IA360.pdf

[28] La Moncloa. Pedro Sánchez anuncia el Plan IA360 y promueve un acuerdo de país para el despliegue responsable, humanista y seguro de la inteligencia artificial. 21 de setembre de 2026.
https://www.lamoncloa.gob.es/presidente/actividades/paginas/2026/210926-sanchez-plan-ia.aspx

[29] Ministerio para la Transformación Digital y de la Función Pública. El Gobierno plantea impulsar los centros de datos sostenibles, eficientes y soberanos. Agost de 2026.
https://digital.gob.es/comunicacion/notas-prensa/mtdfp/2026/08/el-gobierno-plantea-impulsar-los-centros-de-datos-sostenibles--e

[30] Energías Renovables. El Gobierno prevé aprobar este mes el nuevo real decreto para regular los centros de datos en España. 5 d’octubre de 2026.
https://www.energias-renovables.com/panorama/el-gobierno-prev--aprobar-este-mes-20261005

[31] Diari de Tarragona. Bruselas abre la convocatoria para la gigafactoría de IA de Móra la Nova. 30 de juliol de 2026.
https://www.diaridetarragona.com/economia/267167/bruselas-abre-convocatoria-gigafactoria-ia-mora-nova.html

[32] Agencia Española de Supervisión de la Inteligencia Artificial. Published the first models of ALIA, the family of models of AI in Spanish and co-official languages.
https://aesia.digital.gob.es/en/presentalia

[33] Xataka. Inteligencia artificial y economía digital: qué proponen los partidos en sus programas para las elecciones 2023. 18 de juliol de 2023.
https://www.xataka.com/robotica-e-ia/inteligencia-artificial-economia-digital-que-proponen-partidos-sus-programas-para-elecciones-2023

[34] Grupo Parlamentario VOX. VOX denuncia que se hable de inteligencia artificial cuando hay municipios a los que no llega internet. 13 de desembre de 2024.
https://www.voxespana.es/grupo_parlamentario/actividad-parlamentaria/vox-denuncia-que-se-hable-de-inteligencia-artificial-cuando-hay-municipios-a-los-que-no-llega-internet-20241213

[35] Europa Press. El PP plantea que se use la inteligencia artificial para automatizar más tareas en la Administración pública. Infobae, 24 de maig de 2026.
https://www.infobae.com/america/agencias/2026/05/24/el-pp-plantea-que-se-use-la-inteligencia-artificial-para-automatizar-mas-tareas-en-la-administracion-publica/

[36] Europa Press. El PP teme que la IA impulsada por Sánchez se use para el “control ideológico” y exige auditorías para controlarla. Infobae, 22 de març de 2025.
https://www.infobae.com/espana/agencias/2025/03/22/el-pp-teme-que-la-ia-impulsada-por-sanchez-se-use-para-el-control-ideologico-y-exige-auditorias-para-controlarla/

[37] Partido Popular. Ponencia Política. XXI Congrés, juliol de 2025, pp. 37 i 39.
https://www.pp.es/storage/2025/07/2025-07-04-Ponencia-Politica.pdf

[38] Nós Diario. O Parlamento da Galiza aproba a lei da IA sen medidas para a lingua galega. 25 de març de 2025.
https://www.nosdiario.gal/articulo/politica/parlamento-aproba-lei-da-ia-medidas-galego/20250325200028219137.html

[39] Martínez, Samuel. ¿Hay agua en la piscina de los centros de datos que impulsa el PP en Aragón? Público, 4 de febrer de 2026.
https://www.publico.es/politica/hay-agua-piscina-centros-datos-impulsa-pp-aragon.html

[40] Martínez, Samuel. ¿Qué proponen los cuatro grandes partidos en materia de Inteligencia Artificial? Público, 17 de juliol de 2023.
https://www.publico.es/politica/proponen-cuatro-grandes-partidos-materia-inteligencia-artificial.html

[41] VOX. Programa electoral para las Elecciones Generales del 23J de 2023. Mesures 162 i 163.
https://www.voxespana.es/programa/programa-electoral-Vox

[42] Grupo Parlamentario VOX. Enmienda a la Proposición no de Ley relativa al impulso y buen uso de la Inteligencia Artificial en las políticas de Defensa (161/001477). 25 de febrer de 2025.
https://www.voxespana.es/wp-content/uploads/2025/02/250225_ENM-DEF-IA.pdf

[43] Huelva Hoy. VOX aboga por que la Inteligencia Artificial sirva para eliminar burocracia y hacer la Administración «más sencilla, rápida y cercana». 9 de setembre de 2026.
https://www.huelvahoy.com/articulo/andalucia/vox-aboga-que-inteligencia-artificial-sirva-eliminar-burocracia-hacer-administracion-mas-sencilla-rapida-cercana/20260909193953401130.html

[44] Lanza Digital. Abascal rechaza prohibir las redes a menores de 16 años: «Intentan censurar y atacar la libertad de expresión». 3 de febrer de 2026.
https://www.lanzadigital.com/nacional/abascal-rechaza-prohibir-las-redes-a-menores-de-16-anos-intentan-censurar-y-atacar-la-libertad-de-expresion/

[45] Bilbao Hiria. Las empresas ya deben explicar por escrito cómo deciden sus algoritmos. 5 d’octubre de 2026.
https://bilbaohiria.com/actualidad/real-decreto-723-2026-empresas-informacion-algoritmos-contrato

[46] La Moncloa. Yolanda Díaz plantea en Bruselas medidas para una transición justa ante los efectos de la inteligencia artificial en el mercado laboral. Ministerio de Trabajo y Economía Social, 9 de març de 2026.
https://www.lamoncloa.gob.es/serviciosdeprensa/notasprensa/trabajo14/paginas/2026/090326-diaz-inteligencia-laboral-trabajo.aspx

[47] Europa Press. Sumar presenta en Congreso una proposición sobre uso Inteligencia Artificial en elecciones. Infobae, 20 de maig de 2024.
https://www.infobae.com/espana/agencias/2024/05/20/sumar-presenta-en-congreso-una-proposicion-sobre-uso-inteligencia-artificial-en-elecciones/

[48] Movimiento Sumar. Documento Político. Asamblea 2025. Maig de 2025, pp. 25 i 37.
https://movimientosumar.es/transparencia/wp-content/uploads/sites/6/2025/05/Documento_Politico_Asamblea_Mov_Sumar_2025.pdf

[49] El Progreso. Los partidos de Sumar anuncian su candidatura para las elecciones bajo el proyecto Frente Amplio. 4 d’octubre de 2026.
https://www.elprogreso.es/articulo/espana/partidos-sumar-anuncian-candidatura-elecciones-proyecto-frente-amplio/202610041648272003167.html

[50] Canal Sur. El nuevo Sumar anunciará el 17 de octubre su cabeza de lista para las elecciones generales. 5 d’octubre de 2026.
https://www.canalsur.es/noticias/espana/nuevo-sumar-anunciara-17-octubre_1_1441152.html

[51] Paréntesis.Media. Podemos exige transparencia y protección de derechos en la IA para las elecciones europeas. 31 de maig de 2024.
https://www.parentesis.media/podemos-programa-electoral-elecciones-europeas-inteligencia-artificial/

[52] Europa Press. Podemos insta a Sumar a que recapacite y acepte que las primarias es el único camino para salir del “bucle”. Infobae, 6 d’octubre de 2026.
https://www.infobae.com/espana/agencias/2026/10/06/podemos-insta-a-sumar-a-que-recapacite-y-acepte-que-las-primarias-es-el-unico-camino-para-salir-del-bucle/

[53] Europa Press. Sumar abre la puerta a Podemos pero aleja su petición de primarias: “Mejor acordar que competir entre nosotros”. Infobae, 6 d’octubre de 2026.
https://www.infobae.com/espana/agencias/2026/10/06/sumar-abre-la-puerta-a-podemos-pero-aleja-su-peticion-de-primarias-mejor-acordar-que-competir-entre-nosotros/

[54] EAJ-PNV. EAJ-PNV apuesta por hacer de Euskadi un referente internacional en el ámbito de la Inteligencia Artificial Industrial. 25 de març de 2024.
https://www.eaj-pnv.eus/es/noticias/55521/eaj-pnv-apuesta-por-hacer-de-euskadi-un-referente-

[55] elDiario.es. EH Bildu desliza que el proyecto de inteligencia artificial para impulsar el euskera podría ser una “estrategia clientelar”. 20 de febrer de 2025.
https://www.eldiario.es/euskadi/eh-bildu-desliza-proyecto-inteligencia-artificial-impulsar-euskera-estrategia-clientelar_1_12070129.html

[56] Paréntesis.Media. EH Bildu propone la creación de una Agencia de Datos Públicos Vascos para 2028. 11 d’abril de 2024.
https://www.parentesis.media/bildu-propuestas-electorales-euskadi-intelgiencia-artificial-agencia-datos-publicos-vascos/

[57] Paréntesis.Media. Inteligencia Artificial en las propuestas electorales catalanas: Un tema marginal en el debate. 7 de maig de 2024.
https://www.parentesis.media/inteligencia-artificial-propuestas-electorales-catalunya/

[58] Crónica Global. Cataluña abraza la inteligencia artificial con mil millones de inversión pública hasta 2030. 10 de novembre de 2025.
https://cronicaglobal.elespanol.com/politica/20251110/cataluna-abraza-inteligencia-artificial-millones-inversion-publica/1003742706201_0.html

[59] Daviu, Oriol. Más infraestructuras, uso de IA por los Mossos y Palantir: los retos de la soberanía tecnológica de Catalunya. Público, 30 de juny de 2026.
https://www.publico.es/sociedad/infraestructuras-uso-ia-mossos-palantir-retos-soberania-tecnologica-catalunya.html

[60] García Canclini, Néstor. Ciudadanos reemplazados por algoritmos. Bielefeld University Press, 2020. Accés obert.
https://doi.org/10.14361/9783839448915

[61] Ricaurte, Paola. Data Epistemologies, The Coloniality of Power, and Resistance. Television & New Media, 20(4), 350-365, 2019.
https://doi.org/10.1177/1527476419831640

[62] AIthropology Lab. Cuando la IA necesita tierra. Radar, 9 de setembre de 2026.
https://aithropologylab.org/radar/2026-09-09/