Aquesta setmana, la pregunta sobre on viu la intel·ligència artificial ha tingut tres escenaris molt concrets. A l’auditori central del CSIC, a Madrid, la comunitat de la inferència activa debat com es modelen els cervells i les societats que aprenen. A Barcelona, l’ampliació del MareNostrum 5 per a IA s’ha quedat sense acte d’inauguració pel període electoral. I en un experiment d’Anthropic, quinze caixes de televisió de marca blanca han bastat per executar un model de 26.000 milions de paràmetres.
Són tres escales de computació molt diferents. En totes tres apareix la mateixa qüestió sobre qui decideix on s’instal·la la capacitat de pensar amb màquines i qui la pot fer servir.
Madrid, la ment com a predicció
La setena edició de l’International Workshop on Active Inference (IWAI 2026) es clou el divendres 16 d’octubre a l’auditori de la seu central del CSIC, al carrer de Serrano, després de tres dies de sessions [1]. És la principal trobada internacional d’un corrent que entén la percepció, l’aprenentatge i l’acció com un procés continu de predicció. Segons aquest marc, els organismes construeixen models probabilístics del seu entorn i actuen per reduir la distància entre el que esperen i el que troben.
L’edició d’enguany es dedica als fonaments, i l’organització la vincula expressament a la ciutat on vivia Santiago Ramón y Cajal quan va rebre el Nobel [1]. Pablo Lanillos, del Centre de Neurociència Cajal (CSIC), presideix el comitè organitzador. Entre les intervencions convidades hi ha les de Karl Friston (University College London), Carme Torras (CSIC), Rajesh Rao (Universitat de Washington), Giovanni Pezzulo (ISTC-CNR, Itàlia) i Tadahiro Taniguchi (Escola de Postgrau d’Informàtica de la Universitat de Kyoto) [1].
L’aportació de Taniguchi és la que dialoga més amb l’antropologia. La seva hipòtesi de la codificació predictiva col·lectiva proposa que els sistemes de símbols, inclòs el llenguatge, emergeixen quan molts agents, cadascun amb la seva experiència corporal de l’entorn, intercanvien noms i accepten o rebutgen els signes dels altres. La societat en conjunt funcionaria com un procés d’inferència bayesiana descentralitzada [2]. Taniguchi fa servir aquesta idea per explicar per què els grans models de llenguatge semblen disposar de coneixement sobre el món sense cos ni òrgans sensorials, ja que el llenguatge amb què s’entrenen condensaria aquest coneixement produït col·lectivament. Abans, l’antropòleg Samuel Veissière i el psiquiatre Laurence Kirmayer, tots dos de la Universitat McGill, havien portat aquest marc al terreny de l’enculturació, entesa com l’aprenentatge del que esperen les altres persones a través de rutines compartides [3].
Dues dades ajuden a situar la trobada. La inscripció amb la tarifa vigent va de 275 euros per a estudiants a 1.300 euros per a la indústria, sense IVA, amb un programa d’exempcions que preveu cobrir dues o tres sol·licituds. Entre els patrocinadors hi ha Waymo, Motor AI i PAL Robotics [1]. Qui s’hi vulgui acostar sense cost té disponible a YouTube el tutorial introductori d’Arun Niranjan, enregistrat al setembre [4].
Barcelona, una inauguració que no se celebra
Dimarts 13 d’octubre estava prevista al Barcelona Supercomputing Center (BSC) la inauguració de l’ampliació del MareNostrum 5 per a intel·ligència artificial, amb l’assistència anunciada de Jensen Huang, conseller delegat d’Nvidia. El BSC la va suspendre amb una nota de premsa en què explicava que, a causa del període electoral i de la normativa aplicable a les administracions públiques i a les institucions finançades amb fons públics, l’acte no es podia celebrar tal com s’havia previst [5]. El període electoral corre des del 6 d’octubre, dia en què el BOE va publicar el Reial decret 806/2026 de dissolució de les Corts Generals i convocatòria d’eleccions generals per al 29 de novembre [6].
La norma de referència és l’article 50 de la LOREG. Segons la interpretació de la Junta Electoral Central, durant el període electoral queden prohibits els actes d’inauguració d’obres o serveis públics, sigui quina sigui la seva denominació, i aquestes obres o serveis poden entrar en funcionament dins d’aquest mateix termini [7]. La llei retira la cerimònia i deixa la posada en marxa fora de la prohibició.
L’ampliació va ser adjudicada al gener per EuroHPC a un consorci format per Fsas Technologies, filial de Fujitsu, i Telefónica. Té un pressupost aproximat de 129 milions d’euros, finançat a parts iguals per EuroHPC i per Espanya, Portugal i Turquia. Afegeix una partició per entrenar models de llenguatge i una altra per a inferència, amb GPU GB300 i GB200 d’Nvidia connectades mitjançant NVLink, i el Govern espanyol la va presentar com una manera d’obrir la supercomputació per a IA a pimes, empreses emergents, administracions públiques i comunitat científica [8] [9].
Part dels equips s’instal·la a l’antiga capella de Torre Girona, que va acollir les primeres versions del MareNostrum [8] [10]. En la posada en marxa del MareNostrum 5, el desembre de 2023, Mateo Valero, director del BSC, va anunciar que la convertirien en «un santuari de la tecnologia europea» [10]. Marc Abélès va analitzar una inauguració i un pelegrinatge de François Mitterrand com a rituals polítics moderns, moments en què el poder es fa visible davant d’una comunitat [11]. Llegit des d’aquí, l’acte suspès diu força coses del repartiment de papers previst, amb el conseller delegat d’Nvidia com a convidat anunciat a la inauguració d’una infraestructura pública instal·lada en part en aquest santuari. Quan la màquina comenci a funcionar sense fotografia oficial, continuarà oberta la qüestió decisiva sobre qui accedeix a aquesta capacitat de càlcul, en quines condicions i amb quines prioritats.
Quinze caixes de televisió
Dilluns 12 d’octubre, l’equip Frontier Red Team d’Anthropic va publicar una investigació signada per William Zhou i Daniel Freeman sobre la possibilitat que models petits d’IA es repliquin de manera autònoma sense passar per un centre de dades [12]. La demostració més cridanera és material i barata. Quinze caixes de televisió Android de marca blanca, d’uns 55 dòlars cadascuna i amb 4 GB de memòria, connectades entre si, van executar el model Gemma4-26B-A4B a 0,39 tokens per segon [12].
Convé llegir els resultats amb els seus límits. Un model de 9.000 milions de paràmetres va aconseguir posar en marxa la inferència en vuit dels nou tipus de maquinari provats. En una xarxa tancada de vuit nodes que emulaven Android al núvol de Google, GLM-5.2 va encadenar tots els passos i va arribar als vuit nodes en quatre de cinc assajos. A cada node posava en marxa un model més petit, Llama 3.1-8B, mentre GLM-5.2 continuava funcionant en un servidor a part, de manera que l’experiment mesura si un model petit amb aquestes capacitats es podria replicar. L’accés a cada màquina era trivial, per un port sense autenticació, i els autors presenten aquest resultat com un límit superior. La seva projecció, que ells mateixos qualifiquen d’estimació aproximada, situa un model petit en aquest nivell a finals de 2026. El text deixa clar que encara no existeix un replicador autònom complet [12].
Un altre assaig mesura la transmissió entre generacions. Cada instància de Qwen3.5-9B deixava notes sobre el que havia provat i la següent les heretava. La taxa d’èxit en la posada en marxa de la inferència va passar del 45 % en la primera generació a entre el 61 % i el 84 % en les següents [12].
Aquí interessen dues coses. La primera és el vocabulari. Els autors parlen de «senyals de vida», comparen el possible cuc informàtic amb un mixomicet o amb un eixam de mosques de la fruita i descriuen aquesta herència de notes com una evolució lamarckiana [12]. Stefan Helmreich va fer treball de camp al Santa Fe Institute als anys noranta entre especialistes en vida artificial que tractaven els programes autoreplicants com a noves formes de vida [13]. Aquest repertori torna ara per parlar de risc. També organitza la defensa, que els autors plantegen com la d’una epidèmia, amb l’objectiu que cada dispositiu infectat n’encomani menys d’un de nou i el replicador s’extingeixi en lloc de tornar-se endèmic [12].
La segona és la geografia de la computació. El risc es desplaça a dispositius domèstics i de petits negocis, barats i mal protegits. Els models que es repliquen en els experiments són de pesos oberts (Qwen, Gemma, GLM). La replicació de models tancats de frontera des de la infraestructura dels mateixos laboratoris figura entre els escenaris de risc que el text enumera i queda fora dels experiments. Les defenses que proposen els autors recauen en els proveïdors d’internet i els fabricants, amb vigilància dels fluxos de trànsit, quarantenes per a les connexions infectades i la fi de les contrasenyes per defecte, que al Regne Unit exigeix des de l’abril de 2024 la Product Security and Telecommunications Infrastructure Act [12] [14].
A AIthropology Lab treballem amb Claude, el model d’Anthropic, en tasques de verificació, i ho deixem anotat.
On s’instal·la la computació
Les tres escenes parlen de llocs. Barcelona concentra la computació en una infraestructura pública finançada per diversos estats, construïda amb xips d’Nvidia i allotjada en part en una antiga capella, que es posarà en marxa sense acte d’inauguració. L’experiment d’Anthropic la dispersa en caixes de televisió de 55 dòlars, barates i mal protegides. A l’auditori del CSIC, amb el patrocini d’empreses de conducció autònoma i robòtica, es debat com aprenen els organismes i les societats, i Taniguchi descriu el llenguatge com a coneixement produït col·lectivament. Els agents de l’experiment d’Anthropic milloren, a la seva escala, en heretar les notes dels seus predecessors.
En els tres casos la intel·ligència artificial ocupa lloc, consumeix recursos i depèn de qui decideix on s’instal·la la màquina i qui la pot fer servir. Seguirem la posada en marxa de la fàbrica d’IA del BSC i les condicions d’accés que es publiquin.
Referències
[1] IWAI 2026. “7th International Workshop on Active Inference”. Madrid, CSIC, 14-16 d’octubre de 2026. https://iwaiworkshop.github.io/
[2] Taniguchi, Tadahiro. “Collective predictive coding hypothesis: symbol emergence as decentralized Bayesian inference”. Frontiers in Robotics and AI, 11, 1353870, 2024. https://doi.org/10.3389/frobt.2024.1353870
[3] Veissière, Samuel P. L.; Constant, Axel; Ramstead, Maxwell J. D.; Friston, Karl J.; Kirmayer, Laurence J. “Thinking through other minds: A variational approach to cognition and culture”. Behavioral and Brain Sciences, 43, e90, 2020. https://doi.org/10.1017/S0140525X19001213
[4] Niranjan, Arun. “IWAI 2026 Introduction to Active Inference”. Tutorial en línia, 21 de setembre de 2026. https://www.youtube.com/live/qqW975To1rk
[5] Crónica Global. “Les eleccions tomben part de la visita del CEO de Nvidia a Barcelona”. 7 d’octubre de 2026. https://www.cronicaglobal.cat/negocis/20261007/eleccions-tomben-part-visita-ceo-nvidia-barcelona/1003742800828_0.html
[6] Boletín Oficial del Estado. Sumari del BOE núm. 248, 6 d’octubre de 2026 (Real Decreto 806/2026, de 5 de octubre, de disolución del Congreso de los Diputados y del Senado y de convocatoria de elecciones). https://www.boe.es/boe/dias/2026/10/06/pdfs/BOE-S-2026-248.pdf
[7] Junta Electoral Central. “Instrucción 2/2011, de 24 de marzo, sobre interpretación del artículo 50 de la Ley Orgánica del Régimen Electoral General, en relación al objeto y los límites de las campañas institucionales y de los actos de inauguración realizados por los poderes públicos en periodo electoral”. BOE, 2011. https://www.boe.es/eli/es/ins/2011/03/24/2/con
[8] Ministerio para la Transformación Digital y de la Función Pública. “Adjudicada la ampliación del superordenador MareNostrum 5 para impulsar la Factoría de IA del Barcelona Supercomputing Center”. 26 de gener de 2026. https://digital.gob.es/content/dam/portal-mtdfp/comunicacion/comunicacion_sedia/2026/2026-01-26/260126NPAdjudicaci%C3%B3nIAFactoriaBSC.pdf
[9] Barcelona Supercomputing Center. “MareNostrum 5. Technical information”. https://www.bsc.es/marenostrum/marenostrum-5
[10] The New Barcelona Post. “El BSC vuelve a dar un salto de gigante con la puesta en marcha de su quinto superordenador”. Desembre de 2023. https://www.thenewbarcelonapost.com/bsc-vuelve-a-dar-salto-de-gigante-con-puesta-en-marcha-de-marenostrum-5-su-quinto-superordenador/
[11] Abélès, Marc. “Modern Political Ritual: Ethnography of an Inauguration and a Pilgrimage by President Mitterrand”. Current Anthropology, 29(3), 391-404, 1988. https://doi.org/10.1086/203651
[12] Zhou, William; Freeman, Daniel. “AI models may be capable of self-replicating without access to a datacenter”. Anthropic, Frontier Red Team, 12 d’octubre de 2026. https://www.anthropic.com/research/self-replicating-ai
[13] Helmreich, Stefan. Silicon Second Nature: Culturing Artificial Life in a Digital World. University of California Press, 1998. https://doi.org/10.1525/9780520918771
[14] National Cyber Security Centre. “Smart devices: new law helps citizens to choose secure products”. 2024. https://www.ncsc.gov.uk/pdfs/blog-post/smart-devices-law.pdf